Tel.: (+34) 93 412 76 00

Quaranta anys movent-se en bici per Barcelona

El 1981 queda lluny, quan Amics de la Bici, l’associació que ara celebra 40 anys d’història, va començar a rodar, en un moment en què, en matèria ciclista, tot estava per fer a Barcelona. Moure’s en bici a la ciutat era llavors excepcional i els pocs ciclistes que circulaven cada dia destacaven entre els cotxes. Txetxu Martínez i Albert Garcia són dues de les persones que ja es movien en bicicleta als anys vuitanta. I encara ho fan. Martínez va ser un dels tres membres fundadors d’Amics de la Bici, i Garcia està implicat en l’associació des del principi.

Dos dels fundadors

Martínez treballava el 1980 a la revista Integral, amb redacció a Horta. Hi anava cada dia en bici, igual que Vicenç Bagán i Manuel Díaz, dos companys de feina. Un any més tard, fundaven l’entitat. Martínez anava llavors en una bici de carretera, però des del 1997 en té una d’urbana, ideal per als desplaçaments curts. Si bé la de carretera permet més posicions d’acoblament, “a la ciutat no hi ha un recorregut massa llarg per cansar-se”, assegura. Abans l’agafava cada dia; ara ho fa de forma més ocasional. El que més li agrada és circular per la banda mar, al costat de les platges: “Gaudeixes sense fer massa esforç. També m’agrada Collserola, però has d’estar en forma per pujar-hi”.

Garcia recorda que va en bici des dels anys setanta. Era corredor aficionat de primera categoria, va deixar de competir i va fer cicloturisme. També va fer de missatger. Ara és “un ciclista que es dedica a la informàtica”. “He passat per tots els àmbits i estic involucrat en totes les modalitats: ruta amb alforges, BTT, carretera…”, agrega. Avui la continua utilitzant, i per la ciutat es desplaça amb una d’adaptada. El moment en què gaudeix més d’agafar-la és a la matinada: “Recorrent la Ribera, el Gòtic, el passeig Marítim o Sant Andreu: és un moment per fruir del silenci dels carrers, anant tranquil·lament amb la bici”, comenta.

Anys d’invisibilitat

Amics de la Bici va néixer en una època on l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport era escàs, i en què eren pocs els ciclistes que s’aventuraven a circular entre la immensitat del trànsit rodat que poblava els carrers. Al principi, organitzava activitats per fer visible aquest vehicle i promocionar-ne l’ús: trobades a la plaça de Catalunya, per Sant Esteve, rutes culturals i cicloturistes…, i també va editar una publicació trimestral –El Full de la Bici-, que es repartia als socis i en botigues de bicicletes. Eren activitats lúdiques, però també amb un caràcter marcadament reivindicatiu. Ho explica Garcia: “Volíem un canvi social motivat per la bici i organitzàvem activitats que no eren sols pro-bicicleta: també eren pro-vianant, per canviar la societat”. “Volem societats més humanes i qualsevol activitat lúdica que organitzàvem era reivindicativa”, afegeix.

Més presència als carrers

Als anys noranta, la bici estaria més present als carrers, sobretot els caps de setmana. Amics de la Bici celebrava les “24 hores amb bicicleta”, una jornada que es va fer durant catorze anys, i reclamava que la bici es pogués dur al metro, carrils bici i rutes segures. Amb el canvi de segle, l’objectiu era fomentar-ne l’ús els dies laborables i s’organitzava l’“Operació Ring-Ring” perquè la bicicleta fos el mitjà de transport per anar al treball, a estudiar, a comprar… Al llarg d’onze anys, a més, es va fer un concurs de fotografia en memòria de Bagán, cofundador de l’entitat i gran aficionat a la fotografia.

Un dels aspectes on més ha incidit l’associació és en garantir la seguretat dels ciclistes. S’han organitzat activitats ben diverses, com ara la manifestació ciclonudista, les campanyes “Fes-te veure” i “Soc fràgil, respecta’m”, així com la “Marxa en silenci”, una iniciativa mundial per la seguretat dels ciclistes a la qual Amics de la Bici es va adherir l’any 2010, i que és un homenatge silenciós anual als ciclistes morts o ferits.

No val qualsevol carril bici

Però si hi ha un element que dona visibilitat a la presència progressiva de ciclistes als carrers són els carrils bici, cada cop més nombrosos i estesos a la ciutat. “Defensem que n’hi hagi, però que es facin com cal: han de tenir una amplada adequada, d’ús prioritari i que en cruïlles complicades no es penalitzi la bicicleta. A Barcelona es fan molts carrils bici, però no treuen el poder al cotxe, sinó que fan aturar la bicicleta”, lamenta Garcia.

Amics de la Bici suma quilòmetres de reivindicació al llarg de quatre dècades i no deixa de fer-ho perquè la mobilitat en bicicleta a Barcelona no posi el fre, sinó que continuï avançant.

Les primeres trobades a la plaça de Catalunya

Les primeres trobades impulsades per Amics de la Bici van tenir lloc el 1981 en aquesta plaça cèntrica. Un cop creada l’entitat, en un mes eren 300 persones les que s’hi aplegaven. Així ho recorda Txetxu Martínez: “Inicialment, vam elaborar pamflets i convocàvem els divendres a les sis de la tarda. De Catalunya sortia el grup per donar una volta pel centre de la ciutat, ocupant carrils de trànsit, aturant-lo. Volíem gaudir de la ciutat anant en bici”. Era un acte totalment reivindicatiu amb un missatge clar del paper que havia de tenir la bicicleta. “El trànsit aleshores era insuportable. Volíem reivindicar que la bici era un mitjà de transport i que el cotxe no es podia imposar a tot arreu. Veníem a remoure la consciència de la gent que amb el cotxe podia fer el que volia, i també volíem millorar la situació de la ciutat”, explica Martínez.


Ciclistes a la manifestació sota el lema “Recuperem la ciutat”, l’11 de juny del 2020.

Favb.cat