-
Les elits econòmiques del tardofranquisme
Al tardofranquisme, Barcelona era encara una societat industrial. Els empresaris tradicionals conservaven un paper central en moltes institucions. El Barça, per exemple, acostumava a ser presidit per empresaris tèxtils, com els presidents de l’època Enric Llaudet i Agustí Montal. Però era una hegemonia en decadència. Per una banda, perquè gran part de l’aparell industrial més…
-
Mala peça al teler davant la crisi social i ecològica
Fa temps que els especialistes en salut pública ens recorden: “La teva salut està més relacionada amb el codi postal de la teva llar que amb el teu codi genètic”. Dos grans investigadors britànics en salut pública, Richard Wilkinson i Kate Pickett, han mostrat que les desigualtats de renda estan directament relacionades amb molts problemes…
-
Raons econòmiques contra l’ampliació de l’aeroport del Prat
Qui estableix els termes d’un debat té grans possibilitats de guanyar-lo. I per això les elits locals plantegen el debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat en termes d’economia contra ecologia. O de tenir un projecte ambiciós en front de la coalició del “no”. L’argument a favor de l’ampliació és senzill: ens permetrà tenir un…
-
L’economia de Barcelona, cap a on anem?
L’economia de Barcelona s’ha sustentat, com la de tota gran ciutat, en algun tipus d’activitat que li ha permès atreure recursos de l’exterior. Durant tot el segle XIX i bona part del XX, Barcelona va basar el seu desenvolupament en ser el centre (juntament amb Bilbao) de l’activitat industrial d’Espanya. Un país força tancat a…
-
Les moltes cares de la bretxa digital
La digitalització ha esdevingut una de les divises de la nova economia post-Covid. Durant el confinament i al llarg de totes les fases de la pandèmia hem utilitzat abastament les eines digitals per teletreballar, comunicar-nos o simplement com a mitjà d’entreteniment. Tot allò “digital” sona amable. Sempre que s’introdueix una nova tecnologia predominen les veus…
-
Les moltes cares de la bretxa digital
La digitalització ha esdevingut una de les divises de la nova economia post-Covid. Durant el confinament i al llarg de totes les fases de la pandèmia hem utilitzat abastament les eines digitals per teletreballar, comunicar-nos o simplement com a mitjà d’entreteniment. Tot allò “digital” sona amable. Sempre que s’introdueix una nova tecnologia predominen les veus…
-
Nissan i Covid-19, una tempesta perfecta sobre l’ocupació
En plena pandèmia, amb gran part dels treballadors de Barcelona en ERTO i les empreses tancades, Nissan notificava la liquidació de les plantes de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, i de retruc l’afectació sobre les empreses auxiliars i subcontractades que en depenen. Era una notícia previsible des de feia temps,…
-
La pandèmia castiga els barris pobres
La pandèmia és universal. Però no té el mateix impacte arreu. Tampoc a Barcelona, als seus barris i a la seva població. La web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona publica diàriament una detallada informació sobre com afecta la Covid-19 a la població de Barcelona que permet fer-se una representació aproximada del seu desigual…
-
Seguretat, convivència i participació veïnal
Aquests darrers mesos la seguretat ha passat a ocupar el primer pla del debat ciutadà a Barcelona. Conscients que és una qüestió que no es pot obviar, a la Junta de la Favb hem encetat diverses iniciatives per entendre la naturalesa del problema i les propostes que cal tirar endavant. Aquí presento algunes de les…
-
Preguntes després de la por
Barcelona tenia una alta probabilitat de ser objecte d’un atemptat. És un risc derivat del fet de ser una metròpoli de primera divisió mundial. No ha sorprès ningú, malgrat que quan succeeix es genera un intens impacte col·lectiu. Són morts inacceptables, d’una guerra que per a la majoria de gent resulta incomprensible. I especialment en…