Fer balanç d’aquest 2020 en matèria d’habitatge no és una tasca fàcil. A la greu situació en la qual ens trobàvem en començar l’any, amb més de 600 famílies desnonades esperant l’adjudicació d’un pis de la Mesa d’emergències socials de la ciutat, li hem hagut de sumar una pandèmia mundial que ha tingut un impacte encara per discernir.
Des de la PAH de Barcelona vam intentar adaptar-nos a la nova situació, tot reiniciant els nostres assessoraments col·lectius dels dilluns (les assembles de benvinguda) en format online només un mes després de la declaració de l’estat d’alarma i l’establiment del confinament estricte. Alhora, des del primer dia hem estat publicant guies i documents útils -de lliure accés al nostre web– sobre les mesures impulsades pel Govern central i la Generalitat per tal de donar eines a tota persona que es trobi en una situació de dificultat envers el seu habitatge.
Seguim creient que, més enllà de les institucions, l’empoderament ciutadà és la millor eina per garantir els nostres drets.
I què n’han fet, les institucions?
Per això, hem analitzat i desgranat cada nou reial decret-llei aprovat per l’executiu de Pedro Sánchez i incidit, amb major o menor èxit, perquè s’establissin les mesures més garantistes possibles. Així, als pocs dies de declarar-se l’estat d’alarma, es van aprovar un paquet de mesures en el marc de l’anomenat “escut social”. La iniciativa pretenia protegir les famílies que viuen sota règim de lloguer, així com aquelles que no podien fer front a les seves quotes hipotecàries.
La primera i més important de les mesures ha consistit en una moratòria de desnonaments, que s’ha anat prorrogant, i que fins fa poc tenia un abast molt limitat. Això és així perquè la suspensió de llançaments només incloïa aquelles persones que s’havien vist directament afectades des d’un punt de vista econòmic per la crisi del coronavirus: nous desocupats, ERTO o reducció d’ingressos en el cas d’autònoms o circumstàncies anàlogues.
Com es pot veure, la moratòria no comprenia totes aquelles famílies que ja es trobaven en una situació de precarietat abans de l’esclat de la pandèmia. A més, només s’hi podien acollir les persones que provenien d’un problema de lloguer -impagaments i finalitzacions de contracte-, tot excloent el gruix de població vulnerabilitzada que s’ha vist forçada a ocupar un habitatge per pura necessitat.
La Generalitat, pel seu cantó, va impulsar a principis de novembre un decret llei per intentar frenar les xifres de desnonaments als nostres barris. Després de la paralització dels jutjats de març a setembre, les comissions judicials van actuar a tota màquina a Barcelona i en només un mes -del 17 de setembre al 23 d’octubre- els Jutjats de Primera Instància de la ciutat van ordenar fins a 443 desnonaments. El decret català pretenia evitar el desallotjament d’aquelles famílies vulnerables segons la Llei 24/2015 que visquessin en habitatges de grans tenidors.
Malgrat que se’n van suspendre alguns, la realitat és que durant aquests últims mesos s’han executat un gran nombre de llançaments, amb la cobertura en moltes ocasions de les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, que des de setembre, coincidint amb l’arribada del nou conseller Miquel Sàmper, han destinat més recursos que mai a tallar carrers i actuar amb violència contra els col·lectius pel dret a l’habitatge, fins i tot han aplicat sancions a activistes via llei mordassa.
Molta lluita per davant
En aquest context, vam arribar al mes de desembre, quan, després d’una gran campanya de pressió ciutadana en l’àmbit estatal liderada per la PAH, va aprovar-se una ampliació de la moratòria de desnonaments, ara sí, més extensa que l’anterior. Primer, inclou aquelles famílies que ja es trobaven en una situació precària abans de la Covid. Segon, ofereix protecció -encara que amb limitacions- als casos d’ocupació sense títol.
És evident que les mesures impulsades fins a dia d’avui no són la solució al gran problema de l’habitatge a casa nostra i que tan sols faciliten certa cobertura en casos d’emergència, però no és menys veritat que sense la pressió de la ciutadania organitzada i els grups en defensa de l’habitatge, aquests decrets mai no s’haguessin aprovat. Ens queda per davant un any de molta lluita, on serà més necessari que mai treballar colze amb colze en defensa dels drets col·lectius, però com portem anys dient, amb la força de la gent SÍ SE PUEDE!
Josep Babot Barbero és membre de PAH Barcelona