Tel.: (+34) 93 412 76 00

“L’Ajuntament no ha dut a terme cap política per buscar espais per als centres de salut”

Els veïns del Raval segueixen esperant. Poc abans de l’últim ple de l’Ajuntament, en què es podia revocar la cessió de la capella de la Misericòrdia al Macba per a l’ampliació del museu, el CatSalut proposava ubicar el nou Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord al cub, un edifici que s’hauria d’aixecar en el solar que hi ha al davant del mural de Keith Haring sobre la sida, recentment restaurat.

Una solució que planteja dubtes als veïns i els professionals del centre. “El CatSalut fa una anàlisi sobre un paper: no valora les conseqüències de posar un edifici en aquest espai. Els condicionants de salut de la població són molts, i un d’ells és que el barri disposi d’espais verds, oberts, lliures d’edificis”, argumenta Anna Romagosa, directora del CAP Raval Nord.

A la consellera de Salut, Alba Vergés, li sembla bé l’opció del cub perquè hi haurien més consultes que a la capella de la Misericòrdia.
Salut simplement diu que en aquest espai, i segons la normativa, hi pot anar un CAP de 51 consultes. Però el cert és que, si els requisits canviessin mig metre quadrat, el CAP ja no hi entraria. Està agafat amb pinces. A més, no tenen en compte l’entorn. El Raval ja està prou lluny d’acomplir les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut en matèria d’àrees verdes. No em sembla adequat ocupar un espai lliure per mantenir els interessos de la Fundació Macba. Perjudicaria la salut del barri. És molt lícit que un museu es vulgui ampliar. Però em costa d’entendre que els interessos dels veïns vagin darrere dels d’un museu.

L’espai on volen fer el cub és actualment una zona verda.
Volen fer un canvi d’espais: el del solar del cub pel del pati del CAP actual, que està catalogat com a equipament, i on mai no s’edificarà, ja que està protegit. Per tant, no estan canviant una zona edificada per una zona no edificada. Crec que això és manipular les normatives.

Què n’opina de la postura de l’Ajuntament?
És qui té el poder de decisió. Els centres de salut s’edifiquen en solars que cedeix l’Ajuntament. Després, el CatSalut fa els informes sobre la idoneïtat dels espais que ofereix el Consistori. No sé perquè, però a l’Ajuntament no li interessa que el Macba es quedi sense l’ampliació a la Misericòrdia. Primer va proposar ampliar el CAP davant del centre actual; i el CatSalut va dir que no, entre altres motius perquè estaria sobre una subestació elèctrica. Després va proposar fer-la al mig de la universitat, al pati on es fan pràctiques d’arqueologia; allò no tenia ni cap ni peus.

Ara, amb el cub, em costa de creure que la Diputació -propietària de gran part del solar on es faria- vulgui pagar per un espai que no volia -el de l’actual CAP- i que haurà de reformar sencer. A vegades, els interessos polítics pesen més que les necessitats de les Administracions, i potser al final ho acceptin, però la realitat és que la Diputació ni necessita aquest espai -perquè no omple els espais del CCCB que resten lliures- ni té diners per fer-ho.

Des del punt de vista mèdic, quins pros i contres té el cub?
Seria un edifici estret i allargat, poc pràctic per a un CAP. Les sales d’espera serien justetes i seria complicat d’organitzar. A més, no tindrà 51 consultes, perquè s’haurà de destinar espai per a altres coses. I estaríem a l’ombra del Macba, literalment, amb poca ventilació.

I la Misericòrdia?
És un edifici que està fet, tot i que caldria enderrocar gairebé tot menys la part que està catalogada. El cost, per tant, crec que seria més car. Tindria menys metres quadrats, però la distribució seria diferent, una mica més ampla. I tindria més ventilació i més llum que el cub.

Però el motiu principal és que no li trauria una zona oberta al barri. El CatSalut ha dit que, a nivell arquitectònic, el CAP pot anar-hi; que tindria moltes més consultes que les que tenim ara. I el barri està d’acord. Quan es va fer el Macba, es va fer pensant en esponjar el barri. Ara tornarem a fer un edifici en un indret on ja n’hi havia un i el vam enderrocar per esponjar el barri?

El Macba diu que també defensen el millor per al barri.
I asseguren que no hi haurà cap ampliació del Macba si no tenim un CAP. Però no accepten altres opcions d’ampliació, com la de fer-la pel pàrquing. (De fet, m’han arribat veus que diuen que el pàrquing el voldran després). Em sembla molt egoista no voler fer l’ampliació en una altra zona de la ciutat. O fins i tot de l’àrea metropolitana. Podria donar vida a altres barris. I tot perquè la gestió seria una mica més incòmoda i perquè probablement els costos serien una mica més elevats.

L’ocupació de la Misericòrdia per la plataforma Raval digne ja, amb entitats, veïns i professionals del CAP, ja fa més de 100 dies que dura.
La idea és mantenir-la fins que no hi hagi una solució definitiva. I que el barri hi estigui d’acord: si es decideix fer el CAP al cub, no crec que els veïns abandonin l’ocupació. Volen que la Misericòrdia sigui un equipament per al barri. Al Raval ja hi ha prou equipaments de ciutat i fins i tot de país.

El CAP està molt condicionat per la catalogació de l’edifici racionalista de Sert, que en dificulta les reformes.
Tenim un problema d’accessibilitat, des del primer dia. Fa uns anys potser s’entenia, però cada cop sobta més. És molt trist que arribis a tenir una cadira de rodes elèctrica, que et permeti ser més autònom, i no puguis entrar al teu CAP perquè no disposa de porta automàtica.

Com que l’edifici està catalogat, la porta original s’hauria de mantenir, deixant-la oberta, fent un afegit per a l’automàtica. Tampoc no podem fer forats a la paret per fer finestres, ja que l’edifici s’ha de mantenir en les mateixes condicions, de manera que estem fent servir consultes sense ventilació. I les finestres han de ser del mateix material original, perquè està catalogat. Quan plou, l’aigua s’escola cap a dins. Les hem intentat segellar mil vegades. Patrimoni diu que es poden fer modificacions, però per fer-les cal fer un munt de paperassa perquè, sovint, després et diguin que no.

També tenen un problema de manca d’espai.
Les sales d’espera són els passadissos. I la sala d’extraccions és petita. No té les separacions adients i afavoreix les punxades accidentals. El nou CAP haurà de complir la normativa, amb separacions rígides.

Ningú no va veure que en aquest edifici no hi podia anar un CAP?
Va ser un error. És cert que l’edifici feia la seva funció com a dispensari de salut. Però el CAP s’hi va instal·lar després dels Jocs Paralímpics. Ja es parlava d’accessibilitat, i, encara que només fos per aquest tema, ja es podien haver plantejat que aquest no era el millor lloc per fer un CAP.

No sé quins espais hi havia llavors, però sé que des de llavors ençà s’han cedit espais a altres entitats, públiques i privades, com ara la Universitat Ramon Llull: quan jo era resident, pensava que el solar on ara hi ha la biblioteca i la pista de basquet acolliria el nou CAP. A Barcelona tenim un problema greu de manca de sòl per a salut. El CatSalut no troba solars. El CAP del Gòtic, ubicat en uns baixos, ha hagut de tancar enguany dos o tres cops per inundacions per restes fecals. I busca al Gòtic un espai per a un CAP.

L’Ajuntament no ha dut a terme cap política per buscar espais per als centres de salut. Drassanes caurà d’aquí quatre dies. Casc Antic és relativament nou, però s’ha quedat petit. Després veus que per a centres de salut privats sí que n’han trobat: l’espai de la Quirón era municipal. I no crec que l’Ajuntament s’hagi de moure per a la Quirón.

Quines són les necessitats del barri en matèria de salut?
La població té un nivell socioeconòmic baix. I això ja és un condicionant de salut important. També el fet que gairebé el 50% de la població sigui migrant. Això condiciona la manera d’arribar a la població.

El principal problema és que el gruix de la població migrant no té consciència de malaltia crònica: costa molt que entenguin que ho seran per a tota la vida i que cal millorar els hàbits de salut. És cert que això és difícil en tota la població, no només la migrant, però entre la població autòctona està culturalment més acceptat que cal fer controls. La població migrant que ve de països on, probablement, s’han de preocupar més de les malalties agudes sol venir un o dos cops a la visita i després se n’obliden.

I això com es pot combatre?
Cal adaptar-se més a la cultura de cada comunitat fent més atenció comunitària. Cal sortir més i fer xerrades dins la comunitat. Fer activitats per entendre’ls a ells i que ells ens entenguin a nosaltres.

Hi ha problemàtiques concretes que afecten la població migrant?
N’hi ha alguna. Per exemple, el consum de shabú -una metamfetamina- afecta sobretot la comunitat filipina. És una droga que es consumeix per aguantar les dures condicions de treball -hi ha persones que treballen un mes seguit-. Es consumeix en un entorn lúdic, després de treballar, i l’efecte dura tres o quatre dies. Si no tornen a consumir, l’efecte es perd i és pitjor. Això fa que s’enganxin molt.

El shabú ens està donant molts problemes: trastorns mentals, problemes cardiovasculars, ictus, miocardiopaties dilatades -cors que sembla que portin 100 anys treballant-… I en gent molt jove, d’entre 35 i 45 anys, que potser porta 20 anys consumint, perquè comencen a treballar molt joves, a l’hostaleria.

Com fan front a aquest repte?
El shabú és un tema tabú dins la comunitat. Si els preguntes si en consumeixen, la resposta sempre és que no. I molts cops estàs veient que sí, perquè venen al CAP per un problema relacionat amb això. Un estudi del Centre d’Estudis Africans deia que el 50% dels homes consumien shabú. I l’Hospital del Mar va detectar que el 4% de les dones d’aquesta comunitat n’havien consumint durant l’embaràs. És moltíssim.

Hi ha qui diu que els migrants fan un ús abusiu del sistema públic.
Els migrants utilitzen menys el sistema. Els meus caps m’ho recorden quan els demano més recursos per atendre la població migrant. Em diuen que, com que venen menys, necessitaré menys. El que sí que fan els migrants és fer servir els circuits de manera diferent: com que sovint tenen problemes per demanar hores lliures a la feina per anar al metge, venen d’urgències, quan poden, en lloc de programar abans la visita. És un fet que no és distintiu dels migrants, sinó de la població treballadora.

Perquè en fan un ús menor?
De vegades per por, si és que estan en situació irregular. També perquè tenen menys concepte de malaltia. En general, les passen a casa. Fins i tot malalties greus. En general és gent que, si no és que necessita una baixa laboral, no acut mai al sistema sanitari a demanar res.

Com són les condicions laborals dels professionals del CAP?
Els professionals de la pública, tal com està el país, no ens podem queixar. Però, per la feina que fem i la responsabilitat que tenim, hauríem de cobrar més. El col·lectiu d’administratius està molt mal pagat i poc reconegut. No poden cobrar jornada complementària; si doblen, ha de ser a canvi d’un dia: no poden treballar més i cobrar més. Són acords als quals van arribar els sindicats, perquè es contractés més. Però quan ets mileurista potser t’interessa fer hores extres i cobrar-les.

Hi ha altres coses que encara estem amb insuficiència. Per exemple, tenim un odontòleg, mentre que a Drassanes, una zona amb només una mica més de població, en tenen dos; de manera que s’acaba creant un greuge comparatiu. Això ens passa també amb la treballadora social. Costa fer fórmules noves. Sempre ha de ser tot o “un” o “dos”. Potser necessitem “mig més”.

Perfil: Metgessa de família al Raval
Anna Romagosa és directora del Centre d’Atenció Primària (CAP) Raval Nord des del 2012. Nascuda a l’Eixample, va viure a Gràcia i ara ho fa a Sant Gervasi. La seva vinculació amb l’equipament va començar el 2003, quan va entrar-hi a fer la residència i s’hi va quedar. Somriu quan assegura que no té cap màster. I bromeja: estar tants anys al Raval, “és un bon màster de la vida”.

Recorda quan va fer el canvi de xip que va fer que s’impliqués en la reivindicació del nou CAP: “Saps què és entrar en una consulta sense ventilació després d’una cura? L’olor és impressionant. Jo havia normalitzat la situació. Fins que una companya em va dir: ‘No podem seguir sent còmplices d’això’. I és que, si no la denuncies, estàs acceptant una situació que no és normal”.

Anna Romagosa a la porta del CAP Raval Nord

Favb.cat