El Jardí del Silenci, un reducte verd en plena Vila de Gràcia, torna a lluitar contra l’amenaça del ciment i les excavadores per un error en la qualificació urbanística.
Era el pati d’un convent i escola infantil però el Pla General Metropolità el considerava edificable i el 2012 el Bisbat va voler-hi construir pisos i aparcaments a través d’una promotora privada. Els veïns es van mobilitzar per conservar el pulmó verd i van forçar el govern municipal de Xavier Trias a comprar la finca i cedir-ne l’ús als voluntaris que havien tingut cura dels arbres durant els mesos de reivindicació.
De la conquesta han passat 7 anys i la correcció dels plànols no ha arribat. I la compravenda tenia una clàusula: si no es formalitza la requalificació abans de 10 anys el Bisbat pot reclamar l’espai i edificar-lo.
Quatre anys sense moure fitxa
“Pensàvem que amb l’arribada dels comuns a l’Ajuntament ens trauríem de sobre de seguida aquest tràmit però en 4 anys no l’han fet, no ens fan cas”, lamenta Tuni Torregrossa, presidenta de l’associació que té cura de l’espai des de 2014 a través d’un conveni anual. L’última reunió va ser al maig: “Ens van dir que havíem d’esperar a que passessin les eleccions i entrés el nou equip de govern”.
Els voluntaris tenen por que els estiguin donant llargues per esgotar el termini a propòsit o que simplement hi hagi menys consens al nou govern bipartit i al nou ple electe. “El tràmit triga tot un any”, avisa. A més hi ha millores que no poden fer sense la requalificació, com arreglar les parets mitgeres que encerclen el jardí. L’espai es fa servir molt i acull revetlles, grups de criança i sessions gratuïtes de ioga i tai-txi, entre altres activitats.
El Jardí del Silenci està al carrer Encarnació, el mateix on hi ha l’alzina i les casetes centenàries que els veïns també han hagut de salvar de la piqueta a base de mobilitzacions. La finca pertanyia fa dos segles a la família Joanic, que dona nom a la plaça propera i a la parada de metro, que més tard van cedir-la a l’Església a condició de fer-hi una escola per a nenes. La parròquia de Sant Joan –de la plaça de la Virreina– es va encarregar de portar de Granada una congregació que durant vora cent anys va viure i educar centenars de criatures del barri en aquest espai.
“La qualificació d’edificable és fruit clarament d’una confusió en els plànols de paper, on els edificis d’habitatges del costat apareixen com a equipament i el convent com a residencial”, explica Toni Ramón, de l’AV de la Vila de Gràcia. “L’Ajuntament ens diu que ho té previst per al proper mandat, però volem que la feina tècnica s’iniciï ja per avançar temps”, afegeix l’activista, que confia que l’oposició no obstaculitzi l’aprovació inicial ni la definitiva.
Els voluntaris del jardí volen que segueixi sent molts anys més un oasi de calma i relació veïnal: “Volem que sigui com un centre cívic però a l’aire lliure i gestionat pel veïnat”, diu Torregrossa.
