Des de 1978 la Conferència d’Alma Ata i l’OMS han promogut que la participació comunitària obrís a la ciutadania la possibilitat de ser agent del desenvolupament i la millora de la salut. Mitjançant el millor coneixement de la situació i amb l’incentiu de resoldre els problemes comuns, la participació comunitària s’entén des d’aleshores com l’inici d’un procés d’assumpció de responsabilitats per part dels individus i les famílies sobre el benestar propi i de la col·lectivitat i, en conseqüència, la promoció de les accions necessàries.
Dubtosa eficàcia a casa nostra
En el nostre entorn, la participació s’ha aturat a les institucions i els representants, però no arriba gaire més enllà.
La participació en el CatSalut està organitzada per mitjà del Consell de Salut amb més de 30 persones i mínima i dubtosa participació ciutadana, i els Consells de Participació de les Regions Sanitàries. A la ciutat de Barcelona aquests darrers són els anomenats Consells de Salut dels Districtes Sanitaris i no acaben de complir la funció participativa, segons l’experiència de la Comissió de Sanitat de la Favb.
Creiem que hem d’anar més enllà, escurçar la distància entre els Consells de Salut dels Districtes i la comunitat.
Creiem que un consell participatiu de centre pot ajudar a incidir des de la realitat immediata i des de les necessitats detectades als centres d’atenció sanitària. Per això demanem la implementació d’una reglamentació dels Consells de Centre d’Atenció Primària que incloguin un contingut i un funcionament que permetin avançar en millores.
Una estructura similar ha sigut desenvolupada pel Departament de Serveis Socials en la reglamentació de les residències assistides i ha demostrat ser una bona eina perquè la comunitat incidís en el seu funcionament.
En línies generals, voldríem un consell amb contingut conegut amb anticipació suficient a la seva realització i acordat entre els seus components que es trobés dues o tres vegades a l’any si no hi ha una necessitat excepcional.
Aquest consell hauria de servir en primer lloc per conèixer el funcionament del mateix centre, revisar paràmetres com l’accessibilitat, la coordinació amb els especialistes i centres de referència i el compliment dels acords del consell en les successives trobades. Les reunions d’aquests consells haurien de ser obertes a les associacions de veïns i veïnes dependents del centre i els acords assolits haurien de ser públics.
Entenem que els Consells de Districte, que han de tenir continguts també coneguts amb anticipació, no han d’estar exempts de donar raó del compliment dels acords previs i han de servir per al debat i la informació dels principals problemes de salut de la ciutat, en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública, en el format que els sembli més adient i productiu. Quedaria per als consells de centre l’aplicació que es pugui desprendre de les seves informacions, debats i conclusions.
Propostes per als consells dels centres sanitaris
- Consells regulars dos o tres cops a l’any i consells extraordinaris si hi ha motius que ho requereixin i són importants per als usuaris.
- Aquests consells haurien d’estar formats bàsicament per les associacions veïnals i els representants del centre, amb la possibilitat de convidar persones determinades segons el tema que es tracti o d’admetre la presència de persones particulars interessades.
- Paritat en la presència de totes les associacions de veïns i veïnes del barri
- que el tinguin com a centre de referència.
- Publicació de la composició del Consell de Participació a cada centre.
- Elaboració d’actes públiques de cada reunió.
- Seguiment de les propostes acordades.
- Aportar les reclamacions greus.
Un ampli marc legal que empara la participació
Constitució espanyola. Drets fonamentals, article 23.1: “Els ciutadans tenen dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurament elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”.
Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (15/1990). S’hi esmenta a la participació comunitària en la formulació de la política sanitària i en el control de l’execució. Configura els òrgans de participació comunitària adscrits al Servei Català de la Salut: Consell de Salut de Catalunya (òrgan central), consells de participació de les regions sanitàries i consells de participació dels sectors sanitaris (de caràcter territorial).
Recomanació del Consell d’Europa R (2000) 5, relativa al desenvolupament d’estructures de participació dels ciutadans i pacients en el procés decisori en l’àmbit sanitari.
Estatut d’Autonomia de Catalunya, 19 juliol de 2006. L’article 43 estableix que la participació i la representació de la ciutadania han d’orientar els poders públics en l’exercici de les polítiques públiques.
Llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic (2/2014), de 27 de gener (nou article -10 bis-). Estableix que la participació de la societat civil en el sistema sanitari públic de Catalunya s’articula mitjançant el Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut d’adscripció al Departament de Salut. La Llei 3/2015, de l’11 de març modifica els apartats 5 i 6 per introduir canvis en les funcions dels consells de regió i infraregió.
Llei de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (10/2014, del 26 de setembre).
Llei de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern (19/2014).
El Decret dels òrgans de participació comunitària en el sistema públic de Catalunya (201/2015) de setembre regula el desplegament d’òrgans de participació comunitària i de base territorial.
Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques (39/2015, d’1 d’octubre).
Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària (actualització de 2015). Reconeix el dret de les persones a participar com a agents actius en el sistema sanitari, per mitjà de les institucions, els òrgans de representació comunitària i les organitzacions socials.
