Els processos de transformació urbanística que han viscut els barris del Poblenou i del Maresme han aportat certes millores, però també han propiciat l’increment del preu del sòl i dels habitatges amb la conseqüent expulsió de veïns, així com la deslocalització de l’activitat econòmica tradicional i la desaparició de petites empreses.
El procés de gentrificació del barri ve de lluny. La inclusió d’usos vinculats al turisme massificat ha modificat el tipus de comerç i ha incrementat la privatització de l’espai públic. La darrera crisi econòmica ha deixat un paisatge on abunden els solars buits i edificis sense activitat. Mentrestant, al barri i a la ciutat li manca sòl públic per fer habitatge assequible.
Fa un any i mig es va iniciar un procés de reflexió sobre el 22@ que, donant peu a introduir canvis, liderava l’Ajuntament a través de dues comissions: Comissió de Coordinació del 22@ i Comissió Ampliada (la gestió de la qual estava encarregada a la Fundació publico-privada Bit Habitat).
La primera era interna, amb les àrees d’Ecologia, Urbanisme, Empresa, Cultura i el districte de Sant Martí i la segona comptaria amb la participació d’entitats veïnals, del sector econòmic empresarial i acadèmics universitaris. Així en les sessions de la Comissió Ampliada van estar presents la Taula Eix Pere IV, l’AV Poblenou i la Favb; l’Associació 22@ Network; la UPC, la UB, la UPF i la UOC; entre d’altres actors convocats. Tal i com us podeu imaginar, les percepcions del planejament -del que fins ara s’ha construït i el que s’hauria de canviar- variaven molt segons qui opinava, i algunes fins i tot eren oposades.
Punts positius i desavinences
Mentrestant, també des de l’Ajuntament (districte de Sant Martí i Democràcia Activa), es va iniciar un procés participatiu ciutadà anomenat Repensem el 22@ amb cinc fases, entre les quals, una de diagnosi ciutadana de necessitats i problemàtiques i una d’identificació i concreció de propostes. Es va realitzar una enquesta amb participació de vuit-centes persones, el 80% veïns de la zona i el 12% treballadors. D’aquest procés va sortir un document final amb una estratègia ciutadana que identifica les necessitats socials i de model de barri i fa propostes concretes. Al nostre parer, aquest document reflecteix molt bé el sentir i les peticions ciutadanes.
Al final d’aquests processos es va intentar fer un document resum amb les demandes i propostes per millorar el planejament. El resum hauria d’incloure les principals demandes veïnals i les dels altres sectors. Però en algun moment es va formular la idea que fos un acord que definís un “full de ruta” per al canvi del 22@. Entre un resum i un acord hi ha la diferència que en el primer es poden exposar idees contraposades, i en l’altre s’ha de consensuar.
El resultat és un acord que ha estat signat per les entitats veïnals amb una “acceptació crítica”, ja que encara que hi ha punts positius respecte a les nostres demandes, té mancances que considerem insalvables. Sota el títol Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible, declara la voluntat de “definir els criteris i directrius sobre un conjunt de programes municipals i instruments tècnics que marquin el desenvolupament de les àrees 22@ cap a una cohesió dels barris del Poblenou i del Maresme des d’una transformació inclusiva i sostenible”. És a dir, proposa un model de barri contraposat al que s’ha construït en els 18 anys d’existència del 22@.
Un dels punts positius és la creació de més habitatge assequible, de protecció pública i prioritàriament de lloguer, que de l’actual 10% passaria al voltant d’un 30% i a situar en carrers que han d’estructurar i relligar el Maresme, el Poblenou i el centre de la ciutat. El poc sòl que el pla vigent destina a habitatge ha propiciat la dispersió dels habitatges construïts, només el 20% dels 4.500 previstos, sense possibilitat de generar continuïtat residencial i, per tant, teixit de barri.
Un altre és la desafectació dels àmbits on existeix teixit tradicional amb habitatges no reconeguts pel planejament urbanístic. Ens referim al barri de la Plata, a l’entorn del passatge Trullàs… La desafectació i reconeixement d’aquests teixits contribuirà a consolidar i cohesionar el Poblenou. També considerem positiu que es proposin mecanismes que aturin la destrucció d’activitats econòmiques tradicionals i es fomentin activitats vinculades amb l’economia social i solidària. En aquest àmbit s’inclou el compromís de l’Ajuntament per activar els solars i edificis en desús. Relatiu a la revisió del Pla d’usos del districte de Sant Martí, hem de destacar que es defensi l’exclusió dels usos hotelers i les benzineres.
El reconeixement de la participació del veïnatge i la creació d’una oficina municipal per atendre el procés de desplegament de les propostes definides a l’acord és un aspecte que ha de contribuir a millorar la transparència de la gestió.
Finalment, l’acord es portarà al ple municipal i es posarà a votació dels diferent grups. No es tracta d’un acord entre el govern municipal, les entitats veïnals, els representants del sector econòmic, cultural i universitari. Es tracta d’un compromís de llarg recorregut que haurà de respectar governi qui governi.
Desacord sobre el tipus d’habitatge
Fins aquí la relació dels aspectes positius més destacables. Considerem que comporten una clara millora en relació al pla actual, i per aquesta raó li hem donat suport. Però un suport crític. Estarem a l’aguait del compliment dels compromisos.
Tots els acords entre parts contraposades tenen guanys i renúncies. No ens allargarem en els aspectes negatius, però sí que cal, almenys, fer esment a aquells que per al veïnatge considerem de més transcendència.
No es reconeix que tot l’habitatge sigui públic i de lloguer. Aquesta reclamació que de forma reiterada hem proposat les entitats veïnals no ha estat acceptada. Tot l’habitatge serà de protecció oficial, això ja ho determina l’actual pla, però nosaltres considerem que una de les millors fórmules per aconseguir frenar l’especulació en l’habitatge és que aquest sigui públic i de lloguer.
El tractament de forma conjunta del Patrimoni i dels elements que conformen la memòria històrica del barri, la revisió del Pla d’Equipaments del Poblenou, la no submissió de les activitats tradicionals i d’industrials presents en el barri a l’hegemonia de l’activitat @, són, entre altres, les propostes que no han estat recollides en el document.
És el moment de passar a l’acció
Per acabar, destacar el pas endavant expressat pel moviment veïnal que, des de diferents formes d’entendre les necessitats del barri, ha estat capaç de donar una resposta ferma. Ara toca que els grups municipals es defineixin, i els demanem que no ens fallin i que hi donin suport amb el seu vot favorable.
És el moment de passar de les paraules als fets, dels compromisos a les actuacions. Des d’aquí fem una crida als veïns i veïnes dels barris del Maresme i del Poblenou a mobilitzar-nos des de ja per defensar el barri que desitgem i que ens mereixem.
