El 22@ és fruit dels debats sobre la digitalització i l’encaix urbà de la nova fase industrial que tenen lloc cap a la segona meitat dels anys 90. L’estudi Ciutat Digital, encarregat per l’associació Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona a Miquel Barceló i Antoni Oliva, es pot considerar l’embrió del nou model de sòl industrial que es volia assajar al Poblenou.
La reflexió gira a l’entorn de com són els espais que demanda el nou sector productiu, a partir de casos com el del Silicon Valley a Nova York, i altres experiències descrites per Manuel Castells i Peter Hall a Tecnópolis del mundo, la formación de los complejos industriales del siglo XXI. A aquell debat hi participen altres professionals com Joan Trullén, professor d’economia a la UAB, que llavors era comissionat de l’alcaldia per a l’avaluació i diagnòstic econòmic i territorial del projecte Barcelona, Ciutat del Coneixement. I també Joan Major, exministre d’indústria, a més d’altres professionals com Ramón Garcia Bragado, Josep Antoni Acebillo, Ricard Fayos, Rafael González Tormo i Aurora López, entre altres, que participaran en la redacció de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou (MPGM22@), que és el document de planejament per a la nova fase productiva en el mateix territori que havia vist néixer la primera revolució industrial a la ciutat.
De fet, el Poblenou feia ja molts anys que era un polígon industrial obsolet i semiabandonat que el PGM havia fossilitzat l’any 76 en qualificar-lo amb la clau 22a (ús industrial) en un moment que la indústria ja estava abandonant el sòl urbà. La reformulació del sòl productiu mitjançant la subclau 22@ donava continuïtat a la vocació productiva del territori barceloní, ara en clau de segle XXI.
En els 18 anys transcorreguts des de la seva posada en marxa, el 22@ ha viscut avatars diversos. Mentre alguns hi veuen un fracàs, altres hi veuen una experiència d’èxit. Per a mi, el balanç és ple de clarobscurs, però una experiència consolidada i molt ben considerada arreu. Segurament això indica que són més les bondats teòriques del model que la pràctica en l’execució.
L’insuficient grau de desenvolupament urbà actual fa pensar que cal ajustar o rectificar alguna cosa que no ha acabat de funcionar. No es tracta de qüestionar l’objectiu principal que, tal com s’expressa a Ciutat Digital, és l’obtenció de metres quadrats al servei de la nova indústria tecnològica, permetent alhora compatibilitat amb la indústria tradicional i amb altres usos no industrials entre els quals l’habitatge, sense que en cap cas aquest darrer sigui l’objectiu prioritari a promoure.
Sí que es tracta de rectificar coses. I sobretot, de fer-ne una relectura avui que, transcorregut el temps i una crisi que llavors ningú no s’imaginava almenys en la seva magnitud i durada, ens situem en una nova època tant per entendre amb més claredat en què consisteix la revolució digital, com per assumir la nova sensibilitat social que ha fet emergir conceptes com polítiques socialment inclusives, sostenibilitat ambiental, mobilitat sostenible, processos participatius… I ens equivocaríem si creguéssim que ja és l’hora de canviar metres d’activitat productiva per metres d’habitatge. Igual que s’equivocarà qui pensi que res no cal canviar.
‘Repensar’ el 22@
Ja el 2009, quan el pla arribava al suposat equador previst pel que fa a la seva execució, la mateixa empresa pública 22@bcn va realitzar un estudi de balanç sobre l’execució del Pla, i va encarregar dictàmens a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB i a l’Escola Superior d’Arquitectura La Salle.
Els treballs informaven d’un desenvolupament desigual, una execució per sota del previst inicialment, i algunes limitacions normatives que dificultaven la transformació de determinats sectors. L’any 2015, l’Ajuntament governat pels Comuns va encarregar novament una diagnosi a la UB que va dirigir Montserrat Pareja-Eastaway, que arribava a unes conclusions semblants a les de 5 anys abans. Llavors, es va constituir la comissió ampliada del 22@ amb la participació dels departaments d’Urbanisme, el de Promoció econòmica i també el Districte de Sant Martí, junt amb agents del món ciutadà i veïnal, la Universitat i l’empresa.
El debat buscava assolir alguns consensos per impulsar de nou el Pla després de la regressió patida en el mandat de l’alcalde Xavier Trias. També, des del Districte de Sant Martí, es va proposar a la ciutadania un procés participatiu, Repensem el 22@. Fruit de la fusió de totes les conclusions i propostes, la Fundació municipal BIT (Barcelona Institut de Tecnologia) ha elaborat un document de síntesi amb les idees principals, Cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible, que busca l’acord de totes les parts a mode de pacte ciutadà i full de ruta per al desenvolupament futur del 22@.
Què s’ha de canviar i què no
El que es vol aconseguir urbanísticament, mitjançant algunes modificacions puntuals del PGM, és una transformació més uniforme que relligui i cohesioni els barris del Poblenou. No es tracta de canviar els grans paràmetres de l’equilibri zonal ni de qüestionar l’òptima distribució entre usos i activitats, sinó de refer alguns equilibris que ara mateix fan que la transformació sigui desigual i discontínua en el territori, i que no assoleixi en determinades zones la massa crítica social necessària.
Per això es proposa promoure habitatge en aquelles posicions urbanes on sigui més efectiu per arribar a una densitat que asseguri dinamisme social i urbà. El document es refereix principalment als eixos de Pere IV, Cristóbal de Moura, Selva de Mar i Josep Pla, a la zona diagonal nord, on més està costant desenvolupar el Pla. El document, en discussió, parla d’augmentar la reserva de sòl per a habitatge per sobre del 10% del nou sostre previst a la MPGM22@. En la meva opinió, més important que això és establir mecanismes que facilitin la promoció d’habitatge que idealment ha de ser públic i de lloguer, ja que en els 18 anys de vigència del Pla no s’ha executat ni la meitat de la reserva ja prevista.
Una altra de les qüestions que cal canviar és la desafectació de determinats teixits urbans tradicionals al barri de la Plata, Trullàs i Bogatell. Es tracta d’illes fonamentalment d’habitatge amb estructures parcel·làries de gra petit, amb una gran fragmentació de la propietat, amb fronts de façana tradicional que conformen paisatges urbans valuosos, que per les seves característiques fan que sigui molt difícil la transformació que proposa el Pla.
La darrera gran assignatura pendent és la que fa referència a la dificultat de regularitzar les activitats d’artistes, makers, coworkings, manufactures tradicionals i avançades, existents en edificis industrials en alçada consolidats molt característics de la zona del Bogatell. Cal trobar la normativa que permeti la coexistència d’aquestes activitats per a una major riquesa d’usos i per rebaixar la pressió a l’alça dels lloguers d’activitats que a dia d’avui expulsa empreses del barri.
El document que s’està debatent recull un conjunt d’altres criteris i directrius en matèria de preservació del patrimoni, revisió del Pla d’usos, implantació d’economia social, redefinició del pol Can Ricart-Parc del Centre, ecologia i sostenibilitat i pla d’infraestructures, entre altres. Moltes de les qüestions que s’aborden ara les venia indicant el col·lectiu veïnal des d’antic.
Ha arribat el moment doncs de donar l’impuls definitiu a un 22@, que a diferència del de l’any 2000, ha tingut ara l’oportunitat de ser consultat i àmpliament participat. Ara hi ha un full de ruta a llarg termini que si és pactat entre els ciutadans, les empreses, universitats i tothom, permetrà un desenvolupament estable continuat i fora de la dèria de l’alcalde de torn.
